La cà nöa (di Luigi Gnecchi)
LA CA' NÖA

L'autore

A l'era zà sic agn o forsa a sés
che la spusa del Bortol, bràa dònèta,
la stöfàa sò marit, ma pròpe féss
perchè 'l gh'es dè compraga öna casèta
s'intènt, in dü bèl post de la sità
fò di bordèi, coi sò comodità.
In font in font, a fò amò tött per té,
che tè sgòbèt dé e nocc compàgn dü bö
e 'l fò per i tò s-cècc, perchè te 'l sé
che 'l fécc i è sèmper dré chi la crèss sö
desdòt pèr tri, 'mportèmèn du, fà trènta,
öna sciàfa al diaol, e me la 'mpienta.
E issé töcc du decorde, o per di mèi
decorde lé, pö tàt infolarmada
ol Bortol l'à tràc fò töcc i sò ghèi
e 'n dü pér d'àgn, la cà l'era 'mpiantada
pronta a ricef i du spusi 'ndel lècc
con töta la scaalcada di sò s-cecc.
Certo che 'l bèl a l'incòmènsa àdess:
per prim laur la gh'à dàc zò la séra
in cüsina, 'n di stanse, e pò a 'n dèl cèss,
ol söl bén lücidàt al cambia céra,
ma i s-cècc, finic i compiti dè scöla,
i fà 'mpò dèspèrtöt la slissaröla.
E lé a dà fò, col bàtipagn in mà
e lur, pèr ischiale, vià dè corsa,
e alura 'l bàtipagn, a 'l và 'ndòl và,
e...natüràl,..batit con tata forsa,
l'è mia malfà, troà sèmpèr la manéra,
dè romp ü vas, ü quàder, la spècéra.
Ma l'òm piö disgràsiàt, in chèla cà,
a l'è pròpe 'l màrit chè 'l fà 'l molti,
dè sira, quando 'l turna dèl làorà,
l'è obligàt a caàs föra söi scali,
pogià i sò stràss isporch, töc lé dè banda,
e adagio adagio, vègn in cà 'n mödanda.
Apéna dét dè l'öss amò 'n pé nüt,
mè söbèt che 'l sà mète sö i pedane,
e lü, con chèla fàcia dè magüt
l'è 'nötèl gnà chè 'l vuse e 'l sè scalmane,
la régola l'è chèsta, e la regorde,
se ghe preme dè tègn ol bu dècorde.
Se pò 'l fà tàt, dè séràs dét in bagn,
pèr pödi dàs, öna rinfrèscadina,
la crida la mòer, "Si töcc compàgn"
gò mètit zò la céra stamatina,
và 'n cüsina a laàs, el miga stèss !
cos'ela stà mania dè 'ndà 'ndèl cèss !.
A tàola, 'ntàt che 's cönta na quach bala,
ghè, dè stà atènt dè pèrt gna na gandaia;
quando s' la pèrt, mè mètes dré a sircala,
e tàt,... pèr sporcà miga la toàia.
Quando 'sgà sit, e che, 's völ bif ol vi,
basta leà sö, e dèrf föra ü crèdénsi.
In chèste cundissiu, co la moér
che töt ol santo dé, l'è dré a fregà,
e che la ghé concét doma 'l piassér,
...se pör, a l'è ü piassér... dè fàss vötà,
pèr chèl poer disgrasiàt d'ü Bortoli,
l'önica, fòrse,....l'è dè 'ndà a dormi.
Ma ü dé, 'ntàt che 'l sircàa dè 'ndà 'ndè stànsa,
la spusa l'à ménàt in dè salèta,
pò la gà dicc, con foga ed arogànsa,
"Bortol, incö, to tölt ön cocèta,
dorma dét té, con töt i tò fiöi,
issé dè la, tè spòrchèt piö, i lensöi".
L'idéa, l'è 'ndàcia zò dè storta banda,
al Bortol, che l'à usàt,..."Cara contèssa,
in chèsta cà, sò mé chèl che comànda",
l'à bràncàt sö 'l capèl, dè föria e frèssa,
e adès l'è zà du mis fif mia marvéa,
.....che 'l mangia, 'l biff, e, 'l dorma a l'osteréa.
.*.
Autore:
(L. Gnecchi, finedicitore, poeta ducale, Ducato P.zza Pontida BG)


Digits Web-Counter dice che sei il visitatore numero dal 15 dic. 1999

...cercate un libro, un editore ?

(Click per A capo )
Copyright © Dominoni Pietro (aggiornato al 10 Luglio 2003)

Mercatousato.com - Annunci gratuiti: auto, moto, case, libri, collezionismo...